percha, -ches
(Del llatí pertĭca, mat. sign.)
- s. f. Peça de fusta llarga i prima.
- Peça principal de les màquines de balística migeval consistent en una barra giratòria.
- Barra a on se posaven les aus de caça, com ara el falcó.
- Barra que partix de l’arbre d’una sénia i que a l’atre cap du enganchada la cavalleria.
- Cada u dels pals accessoris d’una embarcació.
- Pal que es posa al mig d’un fil d’estendre per a que en cedir pel pes no toquen en terra les coses penjades.
- Pal en que s’impulsa i dirigix una embarcació pressionant-lo en el fondo dels llacs albuferes o canals de poc de calat, en que s’allunta la barca de la plaja, etc.
- Barra llarga i flexible utilisada en atletisme per a botar en ella.
- Barra que es coloca en el centre de la part superior de la vela d’un carro.
- Pal utilisat per a sostindre un arbre, una planta, etc.
- Modalitat de pilota valenciana de carrer en la que s’ha de passar la pilota, al ferir, per dalt d’una senyal o branqueta, denominada percha, de la paret per a entrar-la en el dau, seguint el joc com a llargues.
- Percha bruta, modalitat de pilota valenciana que permet canviar el lloc de la ferida.
- Percha en bot, modalitat de pilota valenciana que pot jugar-se a l’aire o al primer bot, com la galocha.
- Percha neta o Percha esquerra, modalitat de pilota valenciana que s’han de jugar totes a volea per qui fa la percha.
- Fer la percha, en este joc i modalitat, jugar la pilota segons la norma acordada, al bot o a volea, totes a volea…
- Barra de fusta en ganchos per a penjar roba, capells, etc.
Imàgens
