gancho, -os
- s. m. Instrument corbat, generalment puntagut per un costat o per abdós, que sol utilisar-se per a agarrar o subjectar alguna cosa.
- De gancho, loc. De manera o forma corbada.
- Pal, canya o una atra classe de bastó o branca, en u dels extrems doblegats, que s’utilisa per a collir la fruita de les branques més altes d’un arbre.
- Instrument metàlic i corbat que s’utilisa per a penjar carn o unes atres coses.
- Peça arquejada, generalment de metal o d’uns atres materials, que s’utilisa per a subjectar els cabells; ganchet.
- Clau de gancho, tacha o clau en un extrem doblegat en forma de el (L) per a subjectar lo que es penja d’ella.
- Punt de gancho, treball de punt fet en un gancho o ganchet.
- Fer punt de gancho, fer un barret, fer una raonada, parlar d’açò i d’allò, d’este i aquell.
- plr. Dos ganchos units per l’extrem superior per un arc de ferro per a traure del fòc l’olla.
- Aixada que s’utilisa per a traure fems de la terra gràcies a les puntes que té en la fulla.
- fig. Persona que, com a conseqüència de les seues accions, s’encarrega d’atraure a unes atres persones cap a un fi o objectiu específic; potencials compradors, clients, etc.
- fig. Capacitat d’atracció, seducció o liderage.
- plr. Nom satíric que reben els naturals o propis del barri de Russafa, en la Ciutat de Valéncia.