riurau, -us
(Possiblement de l’àrap raf-raf, porchada, o de l’occità rurau, rural.)
- s. m. Edifici típic de l’arquitectura rural valenciana de les comarques de La Marina Alta i La Marina Baixa principalment; se tracta d’una naya de planta rectangular, coberta per una teulada de teula moruna a una o dos aigües o panyades, té arcs a un costat per a que puga haver ventilació i s’utilisa per a guardar els canyiços en la pansa quan plou.
observacions/documentació: Existixen les variants locals rirau, risau, riurrau.