conya, -nyes
- s. f. coloq. i cast. Burla, broma.
- Gorra en forma de barqueta, per lo que rep també el nom de gorra de barqueta.
- La conya, nom d’un joc de chics que consistix en armar-se de bastons els jugadors i formar un rogle, en el qual se situen a certa distància uns dels atres, sense poder canviar de lloc durant el joc. U d’ells tira un palet o conya al que té més prop, i este li ha de pegar en el bastó sense que aplegue a tocar terra, qui ha tirat la conya ix corrent a agarrar-la, mentres els atres jugadors van al seu lloc buit a rascar en terra en el bastó, pero tornant ràpidament al seu lloc per a que qui ha anat a per la conya no puga deixar-la en un lloc buit d’un jugador, si la deixa eixe jugador paga. El joc consistix en aplegar a fer un clot en terra, en el lloc d’un jugador, rascant en els bastons, fins que la conya puga ser soterrada en ell, en eixe cas els jugadors amaguen la conya i aquell ha d’anar a buscar-la, mentres els atres li peguen palmades en l’esquena i li van cantant una cançoneta.