Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Tir
tir, -rs
(Derivat posverbal de tirar.)
  1. s. m. Acció destirar en força alguna cosa per a moure-la de lloc.
  2. Parella o grup de animals, normalment cavalls, que tiren dun carro.
  3. Tir i arrastre o tir i rossegó, deport típic tradicional valencià en el que un cavall ha de tirar dun carro en certa càrrega sobre una pista darena.
  4. Neurosis dels animals que es caracterisa per no estar quets o refregar-se constantment.
  5. Llançament en força dalgun objecte en una determinada direcció.
  6. Acció de disparar armes de fòc.
  7. Dispar duna arma de fòc i el que fa.
  8. Llínea imaginària que descriu un proyectil des de la boca de fòc fins al punt darribada.
  9. Distància figurada que pot recórrer un proyectil: A un tir de pedra dací hi ha un riu.
  10. Deport de tirar a un blanc en armes de fòc.
  11. Lloc, obert o tancat, a on se practica el deport del tir al blanc.
  12. Estar o posar-se a tir, loc. Estar o posar-se a la distància que pot aplegar un proyectil o a on és accessible una persona.
  13. Errar el tir, loc. No encertar a lobjectiu, equivocar-se.
  14. Tir de colom, lloc a on se tira en escopeta a coloms que samollen.
  15. Classe de ret llarga utilisada en la peixca de riu.
  16. Eixir el tir per la culata, loc. Resultar tot lo contrari de lo que es desijava o esperava.
  17. Ni a tirs, loc. Baix ninguna condició, de cap manera.
  18. Tindre el tir, loc. Estar nerviós o inquet.
  19. Pegar tirs a la Lluna, loc. Esforçar-se per conseguir una cosa que és impossible de conseguir.