paret, -ts
(Del llatí parĭes, -ĭĕtis.)
- s. f. Obra de fàbrica, vertical, relativament ampla i alta, que servix per a tancar o llimitar un espai, sostindre una coberta, etc.
- Paret mestra, la que està destinada a sostindre les arcades i les bigues d’una casa, sent més grossa que les atres.
- Paret migera, la que separa dos cases que fiten i resulta comuna a les dos.
- Paret de pedra de talla, la feta en pedres rectangulars.
- Paret frontera, la de la frontera d’una casa.
- Paret de mija rajola, aquella que la seua grossària és la de l’amplària de la rajola comuna.
- Paret de tàpia, la feta de terra pastada i compacta.
- Paret cega, la que no té cap d’obertura o finestra.
- Paret de pedra seca, la feta només en pedres sense cap d’element d’unió entre elles.
- Paret reglar, la que ha de tindre una altària determinada per a tancar els horts de les monges de clausura.
- Paret de carregar, la feta per a sostindre alguna cosa o soportar una càrrega.
- Paret forana, la que pega a l’exterior d’una casa.
- Paret embà, la que no forma part de cap d’edifici i està aïllada.
- Quarta paret, la paret imaginària que en un teatre està entre l’escenari i el públic.
- Agarrar-se a una paret llisa, loc. Ser molt viu i despert per a aprofitar les oportunitats.
- Blanc com la paret, loc. Estar pàlit, haver perdut els colors de la cara, normalment per un esglai.
- Entre l’espasa i la paret, loc. Estar en una situació apurada, entre dos perills.
- No saber a quina paret toca, loc. No saber cóm resoldre una qüestió, una situació apurada.
- Pegar en el cap en la paret, loc. Fer demostració de gran desesperació o còlera.
- Quatre parets, loc. Lloc excessivament tancat, sense ventilar, carent d’alegria, etc.
- Tota pedra fa paret, loc. Se diu per a expressar que tot pot aprofitar-se.
- Estar paret en paret, loc. Se diu de les construccions o habitàculs que compartixen una paret migera.