baix, -xa, -xos, -xes
(Del llatí bassus, mat. sign.)
- adj. m. De poca altària o d’altària inferior a lo normal o ordinari: És el chiquet més baix de tota la classe.
- Que està situat en un nivell inferior al que s’està o que es pren com a punt de referència: Els pissos baixos estan venuts, només queden els alts.
- Se diu d’un país o una zona més pròxima al nivell de la mar, en comparació a uns atres més elevats: El Baix Maestrat. La Ribera Baixa. Els Països Baixos.
- Vil, bast, grosser: Gent baixa, inculta i sense educació.
- Que no aplega a l’altària normal o habitual: Núvols baixos. Boira baixa.
- Que no aplega a un nivell elevat o alt: Temperatura baixa. Números baixos.
- Últim periodo o moment d’una época: La baixa Edat Mija. El baix llatí. El baix imperi.
- Dit dels colors, poc vius o forts: Posa uns colors més baixos o manco cridaners.
- De menor valor o calitat: Material de baixa calitat. De categoria baixa.
- Mús. Greu.
- En el cap baix, en el cap inclinat en senyal de por, arrepenediment, tristor...
- Missa baixa, missa sense solemnitat, missa que no es canta.
- Sol baix, moment en que el sol està a tall de pondre’s.
- Baix fondo, elevació del fondo de la mar, dels rius o llacs navegables que impedix la navegació per ser d’escassa fondària.