Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: torres
torre, -es
(Del llatí tŭrre, mat. sign.)
  1. s. f. Edificació construïda per l’home, de més alçària que amplària, que pot formar part d’una muralla o estar aïllada i que s’usava per a defendre una vila, ciutat o castell, també per a observar a distàncies lluntanes, o si l’edificació forma part d’una iglésia o catedral per a posar campanes, rellonge, etc.
    1. Torre maestra, ant. V. torre mestra.
    2. Torre mestra, és la torre més elevada d’una iglésia, castell, fortificació, etc.
  2. Torre de l’homenage, se diu de la torre d’un castell a on el castellà jurava defendre el castell.
  3. Torre de Babel, segons diu el Gènesis fon construïda per l’home per a aplegar al cel, no finalisant-se l’obra ya que Deu confongué als constructors fent-los parlar idiomes diferents que, més tart, s’escamparien per la Terra. Figuradament se diu del lloc a on moltes persones parlen a l’hora i no s’entenen o comprenen.
  4. Torre de Davit, nom que es dona a la Mare de Deu.
  5. Màquina de guerra que té aparència de torre, s’usava per a traslladar guerrers per a atacar a l’enemic.
  6. Reducte blindat que s’eleva sobre la coberta d’un barco de guerra, i que conté armament d’artilleria.
  7. Casa de llaurador, masia o alqueria a on hi ha una edificació més elevada que servix per a defendre’s.
  8. Com una torre, loc. Expressió usada per a dir que una persona és d’estatura alta.
  9. La torre, dialect. i coloq. El número trentatrés (33) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
Imàgens
Buscar torres en:
  • torres coincidix en:
    • la 2ª persona del present d'indicatiu de torrar
    • la 2ª persona del present de subjuntiu de torrar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.