paréixer
Flexió verbal »(Del llatí vulgar *parescĕre, mat. sign.)
- v. intr. Tindre determinada aparència o aspecte: Pareix una dòna agradable.
- Presentar-se una cosa com a verdadera, possible, correcta…: Pareix bona idea anar hui. Me pareix que plourà.
- s. Parer, opinió.
- Al meu paréixer, loc. Al meu entendre, al meu parer, segons la meua opinió.
- Al paréixer, loc. Segons els indicis.
- Paréixer el judeu de la segona careta, loc. Tindre mala cara, ser lleig i anar mal vestit.
- Paréixer la caragolada de Chimo, loc. Reunió a la que assistix poca gent quan se n’esperava molta o convit escàs de menjar, en abdós casos en un fatal final.
- Paréixer Maria corruixes, loc. Se diu de persones que són poca cosa i es queixen molt d’alifacs o mals.
- Paréixer una mentira baix d’un plat, loc. Se diu d’una cosa molt chicoteta.
- s. Aparència, aspecte.
- refl. Semblar-se, ser paregut: La taronja i la mandarina són fruites paregudes.
- Paréixer Sugranyes, loc. local. Dur el monyo sugranyós.
- Paréixer el poeta Querol, loc. Dur el monyo desfet i estorrufat, perque aixina el solia dur el poeta valencià Vicent Wenceslau Querol (1836-1889).
- Paréixer el pare Hamol, loc. local. Se diu quan algú no es banya quan plou, puix se dia en Mislata que el Pare Silvestre Hamol anava pel carrer quan plovia i no es banyava.
observacions/documentació: "...e com als dits jurats parega esser inmoderat lo dit salari de XX lliures”. Anònim. Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de Valencia. 1296. “Quan pareix una cabra, una truga, no·y ha mester ajuda”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “E axi com dona que engendre fill e pareix es mare de aquell, axi lo que preyque bones paraules e divinals, engendre Jhesu Xrist en lo vostre cor”. Sant Vicent Ferrer. Quaresma 1413. “...no pareguera be e quasi menyspreu semblara si passant per la casa no y entrassen”. Joan Roïç de Corella. Lo Cartoxà. 1495. “...si·ls parexeria cosa justa o no, y que per ad allo cascu digues son parer”, Anònim. Manual de consells de Gandia. 1541. “...per pareixer que era necessaria potestat ordinaria”. Pere Martí. Llibre de antiquitats. 1525. “Tant vol a la su senyora, / que nit y dia l·adora, / y un any li pareix un hora”. Joan Timoneda. Flor d’enamorats. 1562. “...ab tanta gracia y eloqüentia que pareixia ser sent Chrysostomo”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585