Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: moll
moll, -lls
(Del llatí mŏlle, fluixa, blana per la flexibilitat d’esta classe de peces.)
  1. s. m. Peça elàstica, generalment de metal, en forma d’espiral que recobra la seua forma primera quan cessa la força que la deformava i servix principalment per a donar impulsió a un objecte, per a mitigar una trompada...
moll, -lla, -lls, -lles
(Del llatí mŏlle, mat. sign.)
  1. adj. m. Bla, que cedix quan és pressionat o s’intenta tallar sense opondre massa resistència: El pa moll se mastega millor. El coixí farcit de llana estarà més mollet.
    1. Substantivat, porció molla o blana d’una cosa.
    2. Moll del dit, la part més grossa del dit oposta a l’ungla.
  3. Flàccit, debilitat de força, sense vigor: Era un cavall moll sense força per a treballar.
  4. Home moll, home de caràcter dèbil.
moll, -lls
  1. s. m. Orquídea de l’espècie Orchis laxiflora.
moll, -lls
(Del grec. μώλος, i este del llatí mōles, massa.)
  1. s. m. Construcció de pedra, fusta o ferro a la vora d’un riu, d’un llac, de la mar... i que permet l’embarc i desembarc de viagers aixina com també facilita la càrrega o descàrrega de mercaderies.
  2. Per extensió, port o vora de mar o de riu situada a l’abric d’esta construcció: Mon yayo treballava en el moll en la construcció de barcos.
  3. Plataforma elevada que servix com accés d’entrada o eixida als diversos mijos de transport, com ara el tren, metro, autobús... per als viagers o les mercaderies.
observacions/documentació: Substituir moll, del tren, el metro o l’autobús, per la forma andana, com fa el català modern resulta absurt en valencià, ya que l’andana en valencià és la part superior d’una barraca o casa tradicional."Aquell dia no t’esperava ningu, pero no sentires la tristor d’aguaitar a la finestreta del tren i vore apropar-se el moll de l’estacio sense parents”. Xavier Casp. Proses en carn. 1988. “Havíem dormit en la replaça que abans ocupava el moll on s’intercanviaven la mercaderia els trens d’una línia a l’altra”. “Envoltaven el moll esqueixos dels oms i les acàcies que havien donat ombra a milers de viatgers”. Jordi Botella. Estació terminal. 2006.
moll, -lls
(Del llatí mŭllu, mat. sign.)
    1. s. m. Peix marí de diferents espècies del gènero Mullus, de 20 a 30 centímetros de llargària, de color més o manco rogenc segons l’espècie, i de gust molt saborós; també recebix el nom de barp de mar.
    2. Moll de roca o moll borracho, la varietat Mullus surmuletus. També recebix els noms de moll d’alguer, moll de pedra o moll de plaja, segons la localitat.
    3. Moll de fanc o moll de barbada, la varietat Mullus barbatus.
moll, -lls
(Del llatí medŭllu.)
  1. s. m. Substància blana i greixosa que es troba en les cavitats dels ossos llarcs dels mamífers i que sol denominar-se moll de l’os.
  2. Substància de la part central dels arbres i que s’utilisa sobretot per a la fabricació del paper.
  3. inus. Molla o carn de les fruites.
  4. Fins al moll dels ossos, loc. Fins a lo més íntim.
Buscar moll en:
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: mol-le i mol.