aplegar
Flexió verbal »(Del llatí applĭcāre, aplegar, arribar, acostar.)
- v. intr. Vindre a un lloc concret desplaçant-se: Havem aplegat a Alacant a les huit i mija del matí. El tren aplega ara mateix a l’estació.
- Vindre les embarcacions a la vora, el port o un moll, arribar: La barca aplega al port i descarrega. Aplegà una nau de forment a la plaja.
- Poder tocar o alcançar una cosa que està llunt o separada: És molt baixet i no aplega a la finestra. Yo aplegue a agarrar els llibres que estan dalt de la llibreria.
- Existir o durar fins a un temps o moment: L’influència aràbiga aplega als nostres dies.
- Vindre el temps o moment que s’esperava: Ha aplegat abril i encara no ha plogut.
- Conseguir o obtindre lo que es desijava o allò per lo que es treballava o preparava algú: Ha aplegat a ser arquitecte. Aplegarà a ministre. Aplegaren a reunir els diners que necessitaven. Han conseguit aplegar a la meta.
- Ascendir a cert preu, nivells, grau...: La casa aplegà a valdre alguns millons. Fins ací aplegà la riuada. Ha aplegat a quaranta de febra.
- No aplegar a l’altar o a rams de beneir, loc. No conseguir que una cosa acabe be.
- ant. Reunir.
- Aplegar a les últimes canadelles o aplegar sempre a la bendició, loc. Aplegar tart o massa tart.
- Aplegar a taules llevades o alçades, loc. Aplegar massa tart.
- Aplegar i besar la pau o el sant, aplegar i envasar o poar o besar l’anella o fényer o enfornar, loc. Aplegar a un lloc i conseguir ràpidament una cosa.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma patrimonial valenciana injustament bandejada com a possible castellanisme perque no ho és. Posem a soles uns eixemples clàssics del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. 1490:” ...Car la mia desaventura no consentirà la mia veu passe lo riu de Transimeno per aplegar a tu”. “En tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug”. “E de alli hon ells se atendaren havia una legua de pla per aplegar a la ciutat”. Dos eixemples més deixen ben clar que aplegar i arribar conviuen i són completament sinònims des d’époques ben antigues: “... dit dia plogue y aplega una nau de forment a la placha”. Pere Martí. Llibre d’antiquitats 1525. “...los havien scrit los jurats de Denia, que hera arribada en dit port huna nau de forment”. Manual de consells de Gandia 1541.