all, -lls
(Del llatí allĭum, mat. sign.)
- s. m. Planta perenne de la família de les liliàcees (Allium sativum) de vora 40 centímetros d’altària, en fulles estretes i molt allargades, flors blanques o rogenques i molt chicotetes. Té un bulp blanc redonenc denominat cabeça i format per bulps en forma de galló coberts de pells, que reben el nom d’alls, d’olor forta i coents que s’utilisen com a condiment.
- Dent d’all, o all, cada una de les parts, dents o gallons en que es dividix la cabeça d’alls o bulp.
- Cabeça d’alls, bulp en totes les dents d’alls que el formen.
- All tendre, la planta en el bulp ans de fer-se cabeça d’alls.
- All bort, all silvestre.
- All porro, planta de la família de les liliàcees (Allium porrum), de vora un metro d’altària, fulles estretes, allargades i planes, flors en umbela de color blanc rogenc, en una ceba allargada comestible. Localment se denomina all porrat.
- L’all, joc de chiquets que consistix en llançar amunt una pilota i quan bota en terra qui la pot agarrar la tira en força contra un jugador; qui la pot tornar a agarrar la tira en força contra un atre jugador, i aixina successivament. El nom se deu a que una pilotada cou com un all.
- fig. Paraula lleja o obscena.
- Tirar alls i cebes, loc. coloq. Parlar en paraules lleges o obscenes.
- Fer més calent que un all ad algú, loc. coloq. Pegar o calfar ad algú a colps.
- Més calent o coent que un all, loc. coloq. Estar molt dolgut.
- Estar fet un all, loc. local. Estar cloixit, cansat i en dolor muscular per un esforç o molt de treball.
- Anar en l’all al cul, loc. Anar corrent o molt a pressa.
Imàgens
