Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a Dacsa.

dacsa
(De l’àrap daksa, mat. sign.)
s. f. Planta gramínea de l’espècie Zea Mays. És una canya recta en nucs nomenada canyot i que quan se seca és molt poc resistent. Acabada en un pomell d’espigues unisexuals masculines, les femenines formen espigues axilars grosses o panolles. // El gra de la panolla de dacsa. / Dacsa barrenda, aquella que té els grans més grossos, més redons i barrejats en la panolla sense formar fileres; també és coneguda com dacsa del quixal. / Dacsa colomina, varietat de dacsa bona que fa el gra chicotet i roig. / Dacsa confitera, varietat de dacsa que fa el gra redó i groc o roig. // Dacsa de bou, planta gramínea de l’espècie Sorghum vulgare, pareguda a la dacsa pero d’inferior calitat. Se cultiva per a ferraja i per a la fabricació de graneres, paper, etc. // Dacsa esclafidora, de fer roses o rosera; varietat de dacsa per a fer roses. / Dacsa groga, varietat de dacsa provinent d’Amèrica. / Dacsa guixenca, varietat de dacsa que té el gra aplanat i en fileres. / Dacsa lluenta, aquella que té el gra lluent. / Dacsa morisca o moruna, varietat de dacsa que té el gra groc, gros i redó pero d’inferior calitat que la dacsa barrenda. / Dacsa nana, varietat de planta molt baixa en el gra llarc i blanc. / Dacsa del quixal, vore dacsa barrenda. / Dacsa del quixalet, aquella que té el gra blanc i llarc, és lluenta, chicoteta i molt bona. // Dacsa rosera o clochera, varietat de dacsa que té el gra chicotet, roig i redó, se li dona als coloms i pot servir també per a fer roses de dacsa. / Dacsa torratera, aquella que té els grans chicotets i és bona per a menjar. // Roses de dacsa, grans de dacsa esclafidora, rosera o clochera que es posen a torrar en una paella i que, per l’acció del fòc, esclaten i formen roses, molt apreciades com a llepolia. // Dacsa al porc, loc. Se diu d’una porcada feta per algú, com ara rotar en públic. // Dacsa al tito, loc. Se diu davant d’una persona que no creu o no fa cas de lo que se li diu, és sinònim de arruixa que plou.
ref. Qui desija pastiços, sap menjar coca de dacsa. Se diu ad aquell que pretén molt per a que es conforme en poc.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: dacça.