torre, -es
(Del llatí tŭrre, mat. sign.)
- s. f. Edificació construïda per l’home, de més alçària que amplària, que pot formar part d’una muralla o estar aïllada i que s’usava per a defendre una vila, ciutat o castell, també per a observar a distàncies lluntanes, o si l’edificació forma part d’una iglésia o catedral per a posar campanes, rellonge, etc.
- Torre de l’homenage, se diu de la torre d’un castell a on el castellà jurava defendre el castell.
- Torre de Babel, segons diu el Génesis fon construïda per l’home per a aplegar al cel, no finalisant-se l’obra ya que Deu confongué als constructors fent-los parlar idiomes diferents que, més tart, s’escamparien per la Terra. Figuradament se diu del lloc a on moltes persones parlen a l’hora i no s’entenen o comprenen.
- Torre de Davit, nom que es dona a la Mare de Deu.
- Màquina de guerra que té aparència de torre, s’usava per a traslladar guerrers per a atacar a l’enemic.
- Reducte blindat que s’eleva sobre la coberta d’un barco de guerra, i que conté armament d’artilleria.
- Casa de llaurador, masia o alqueria a on hi ha una edificació més elevada que servix per a defendre’s.
- Com una torre, loc. Expressió usada per a dir que una persona és d’estatura alta.
- La torre, dialect. i coloq. El número trentatrés (33) en rifes, sortejos, loteries i jocs.