Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: sola

sol, -la, -ls, -les

(Del llatí sōlu, mat. sign.)

adj. m. A soles, sense companyia, sense ningú més: S’ha quedat sol perque ningú vol anar en ell.
Sense una atra cosa: Café sol, sense llet ni sucre.
Únic: El matrimoni tenia un sol fill.
Per sí, sense ajuda de ningú: Eixe treball l’ha fet ella sola.

sola, -les

(Del llatí vulg. *sŏla, var. del clàssic sŏlĕa, mat. sign.)

s. f. ant. Planta del peu.
Part inferior del calcer que toca terra.
Mija sola, sola de calcer sense l’enfranc ni el taló que sol posar-se en calcer vell o gastat.
Círcul de pedra sobre el que roden els ruglons de l’almàssera.
V. sol del pa.
ant. Sol, fondo interior d’un atifell o recipient.
Travesser per a sostindre l’arbre de la sénia.
Biga que fa de llindar de porta o finestra; també rep el nom de solera.
Montonet de terra i pedres que es coloca en la boquera o el portell d’una séquia per a regular l’entrada d’aigua en l’arrossar.
Picar sola, loc. Eixir corrent, anar-se’n.
No aplegar-li a la sola de la sabata ad algú, loc. Ser molt inferior ad algú.

Buscar sola en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: ensolat, solà, solada i sollada.