rall, -lls
(Del llatí tardà retiaculum, un derivat de rēte, ret.)
- s. m. Ret de peixcar en forma circular, en ploms que van enganchats per tota la seua vora o perímetro i que du al centre una corda de la que s’estira per a recuperar-la; se llança a mà des d’una embarcació o estant el peixcador dins de l’aigua en llocs de poca profunditat, en el pes dels ploms la ret s’afona i fa una bossa que atrapa als peixos que naden per la zona.
- Tirar el rall ad algú, loc. Seduir-lo, captivar-lo.