ficar
Flexió verbal »(Del llatí *figĭcare, intensiu de fīgĕre, fixar, ficar.)
- v. tr. Posar una cosa dins d’una atra: Fica els diners en el calaix.
- Posar ad algú dins d’un lloc: Li ha donat 20 euros i l’ha ficat en un taxi.
- Posar o alçar alguna cosa en un lloc poc habitual, dificultant la seua localisació posterior: ¿A ón dimontres hauré ficat el mòvil?
- Colocar, situar ad algú en un càrrec o una empresa: Ha ficat al seu nebot de gerent en el seu negoci.
- Posar en una determinada situació anímica: ¡Para de tabalejar, m’estàs ficant nerviós!
- Posar-se una peça de roba: Mai se fica calcetins.
- refl. Entrar inoportunament en un lloc: Anava a baixar el fem i, sense voler, me fiquí en la reunió de veïns; ¡Aparta, no et fiques pel mig!
- refl. Posar-se pel mig en un assunt, qüestió, debat, etc.: No et fiques en política.
- refl. Es gasta en oracions interrogatives per a indicar que algú està ilocalisable, en un lloc desconegut: ¿A ón s’haurà ficat ara esta dòna?
- refl. Introduir-se.
- refl. Posar-se a fer una cosa, iniciar una acció, escomençar: Se ficà a treballar a les huit.
- Ficar-li-la a u fins al mànec o la mançaneta, loc. Enganyar-lo totalment.
- Ficar la cullerada, loc. Intervindre en un tema alié.
- Ficar el clau per la cabota, loc. Encabotar-se, obstinar-se en coses impossibles.
- Ficar ad algú una cosa en el cap, loc. Posar-li una idea.
- Ficar-se una cosa en el cap, loc. Obstinar-se.
- Ficar-se dins d’un ventre de peix, loc. Amagar-se molt ben amagat.
- Ficar el nas en una cosa, loc. Intervindre en un tema alié.
- Ficar els dits en la boca, loc. Fer parlar ad algú.
- Ficar-se en un regat o en un carrer que no trau cap, loc. Posar-se en situacions o temes difícils de resoldre.
- No saber a on ficar-se, loc. No saber a on amagar-se.
- Ficar dita, licitar, aumentar els licitadors el preu d’una cosa que ix a subasta o superar la dita d’un atre licitador.