ceba, -bes
(Del llatí cēpa, mat. sign.)
- s. f. Fruit de la cebera, és un bulp redonenc i generalment blanc format per capes carnoses d’olor intens i gust un poc coent. Hi han moltes varietats en noms diferents.
- Ceba borda, ceba de figura redona, que mata a les rates que se la mengen.
- Ceba bavosa, és llarga, grossa i sucosa.
- Ceba dolça, la que és de sabor suau.
- Ceba valenciana, té la pell groga i és més chicoteta que les atres pero considerada molt bona.
- Ceba salvada, és redona i es considera bona.
- Ceba tendra, la que no ha madurat del tot i que es cull per a menjar-se en ensalada o crua.
- Ceba marina, planta de la família de les liliàcees (Scilla maritima), fa tubèrculs pareguts a les cebes pero les seues fulles són amples; és una planta medicinal.
- Colp violent en la mà o en un atre objecte que faça mal.
- Cosa inútil: Este rellonge teu és una ceba i sempre va mal.
- coloq. Borrachera, bufa.
- ¿De quina ceba li couen els ulls?, loc. ¿Qué li fa? o ¿qué li importa?
- No res, no res: dos cebetes, tres diners, loc. S’usa per a criticar que hi haja baralla per coses insignificants.
- Com un tel de ceba, loc. Se diu dels teixits molt fins.
- Estar més vert que una ceba, loc. Estar molt vert, immadur, poc preparat.
- Ceba porrina, all porro.
- ¡Esta sí que és ceba!, loc. Expressa sorpresa per un fet desagradable.