bordó, -ons
bordó, -ons
(Del llatí bŭrdōne, mul, o del germànic bihurdan.)
- s. m. Bastó llarc en l’extrem inferior puntagut que ajuda a caminar per alguns terrenys.
- Fermar el bordó, fixar el bordó en terra fent que la punta es clave i puga servir millor de sosteniment.
- Bastó o pal llarc, més gran que l’alçada d’una persona, adornat o de metal preciós que junt en uns atres sosté el pali.
- ant. Espasa estreta i molt llarga que s’usava en l’Edat Mija i que servia per a ferir en la punta com si fora una llança.
- ant. Vers, en la poesia provençal.
- Molura feta per a adornar un moble, una porta, una pedra, etc., que té forma convexa.
- Ralla en relleu que s’obté en el teixit per mig de fils grossos o mecha, o també per les operacions a les que es somet la roba, comú en els lligaments de tafetà i piqué.
- Molura que ix del mamperlat de l’escaló.
- Espècie de plana que s’utilisa per a fer buits o canals semicirculars.
- Seguir algú ficant un bordó, loc. ant. Seguir a una persona de manera insistent.
- Ficar lo bordó o plantar bordó, loc. ant. Detindre’s o quedar-se en un lloc de manera permanent.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: bordo.