vert, -rda, -ts, -rdes
(Del llatí vĭrĭde.)
- adj. m. Que és del color de la majoria de les plantes, que resulta de mesclar els colors bàsics blau i groc.
- Se diu del vegetal que encara no està sec o madur.
- fig. Relatiu als primers anys de la vida o de la joventut, quan una persona o cosa no està encara completament desenrollada.
- Llicenciós o que té inclinacions que es consideren impròpies de l’edat o l’estat, especialment referit a aspectes sexuals: No conteu als chiquets contes verts.
- El color de la majoria de les plantes i de l’espectre intermig entre el groc i el blau.
- Matèria que tiny d’eixe color.
- Vert mar, tonalitat del vert entre el vert pur i el blau del cel.
- Vert botella, vert fosc.
- Vert oliva, el de tonalitat apagada, com el de les olives no madures.
- Vert d’espera, se diu de forma irònica del color fictici que es presumix a les coses que s’esperen sense que es tinga fonament per a esperar-les.
- Lo que és vert en els vegetals, fullage, herba: Menja més vert i manco carn.
- Fullage, fullaraca.
- local. Animal de llana o cabriu mal capat.
- Més vert que un gínjol, loc. Molt vert. Se diu de fruites i hortalices que encara no estan madures.
- Fer-ne de verdes i de madures, loc. Fer de tot, de qualsevol classe i sense mirament.
- Fer eixir els cabells verts, loc. Complicar-li a u molt les coses.
- Donar-se bon vert, loc. Donar-se bona vida, en tota classe de luxos i comoditats.
- Estar més vert que una ceba, loc. No estar preparat encara per a una cosa.
- El vert, dialect. i coloq. El número tretze (13) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: Antigament presentava la forma invariable vert per a masculí i femení.