núvol, -ls
(Del llatí nūbĭlu, núvol (cobert de núvols).)
- s. m. Acumulació de chicotetes gotes d’aigua o de partícules de gèl, formades per la condensació del vapor aquós en l‘atmòsfera.
- fig. Agrupació de partícules de pols, de fum, de mosquits o d’unes atres coses, que lleven la transparència de l’aire.
- fig. Cosa que temporalment enfosquix o emboira la vista, que ofusca l’inteligència, que cobrix o no deixa vore una atra cosa.
- Núvol negre, el que va carregat de pluja o pedra i té un color fosc. fig. Cosa que amenaça o deslluïx: Hi han núvols negres en el futur de l’economia. La protesta ciutadana fon un núvol negre en aquell dia festiu.
- En còmics, dibuixos o caricatures, cartell emmarcat per una llínea corba, generalment en forma de núvol, que ix del cap o la boca d’un personage, a on està escrit lo que el personage diu o pensa.
- Estar pels núvols, loc. Que té un preu molt elevat.
- Posar pels núvols, loc. Elogiar d’una manera excessiva.
- Posar-se als núvols, loc. Enfurir-se molt, exaltar-se, especialment de ràbia.
- adj. m. i f. Cobert de núvols.
- Fer-se núvol, cobrir-se el cel de núvols tapant el sol, la lluna o les estreles: De colp i repent se feu núvol i escomençà a ploure.
- Estar núvol o fer núvol, estar el cel ple de núvol que tapen el sol, la lluna o les estreles: Hui està núvol i no podem prendre el sol. Ahir feu núvol, vorem si hui ix el sol.
observacions/documentació: Antigament el substantiu núvol era femení. Les formes nuvolar, nuvolat i ennuvolar, ennuvolat, són castellanismes sense tradició clàssica i les formes desennuvolar i desennuvolat invencions sense tradició ni acceptació popular. La llengua clàssica i el valencià general usa les formes núvol, estar núvol, fer-se núvol. La forma núvol és tant adjectiu com substantiu en valencià, pero també en algunes zones del castellà, com ara Aragó, a on s’usa l’adjectiu nublo: “Hoy estará todo el día nublo” equivalent a Hui estarà tot lo dia núvol. Les invencions desennuvolar i desennuvolat tenen en la llengua real les formes aclarir-se el cel i cel ras.