efecte, -es
(Del llatí effectus, mat. sign.)
- s. m. Lo que resulta per virtut o per acció d’una causa: Criar molles és un efecte d’engolir una bona cosa de menjar.
- Efecte retroactiu, expressa la vigència d’una llei per als casos ocorreguts ans de la seua promulgació.
- Tindre efecte, produir efecte, donar resultat, realisar-se certa cosa: Ahir tingué efecte el nomenament del nou acadèmic.
- En efecte, (adv.) en realitat; per a assentir o confirmar una cosa que un atre ha dit o se suponia: Les claus estaven, en efecte, a on tu havies dit.
- plr. Bens, possessions: Du damunt molts efectes personals.
- Impressió causada sobre l’ànim d’algú.
- Efecte bumeranc, acció que es torna contra el seu autor.
- Efectes colaterals, conseqüència adversa per una determinada acció.
- Efectes de comerç, bancaris o comercials, documents de crèdit emesos per entitats bancàries o comercials.
- Efecte dòmino, acció que produïx unes conseqüències en cadena.
- Efectes especials, en un espectàcul o película artifici per a crear certa impressió.
- Efecte hivernàcul, elevació de la temperatura terrestre per la presència d’una capa d’òxit de carbono, procedent de la combustió industrial, que dificulta la dissipació de la radiació calorífica.
- Efectes públics, títuls del deute públic i qualsevols atres documents de curs llegal.
- Efectes secundaris, conseqüència indirecta i adversa per l’us d’un medicament o una teràpia.