barba, -bes
(Del llatí barba, mat. sign.)
- s. f. Part de la cara baix del llavi inferior.
- Per extensió, conjunt de pèls o filaments de qualsevol cosa que recorden les barbes.
- Actor que fa el paper de vell en una obra teatral.
- Barbes de les canals, les teules que sobreïxen d’una teulada per la frontera d’un edifici.
- Vores del paper que no està tallat o igualat.
- plr. ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en unes bufes que se li fan en la boca del tamany d’un cigró, llevant-li l’apetit a l’animal i donant-li molta set.
- Fer la barba, afaitar la barba.
- Fer o dir una cosa a les barbes, loc. Fer o dir una cosa a la cara d’algú, en la seua presència.
- Per barba, loc. Per cap, cada u: Se menjaren una guala per barba.
- Prendre per la barba, estirar de la barba; fet que es considerava en l’Edat Mija una gran ofensa.
- Tocar o estirar les barbes, loc. Fastidiar, incordiar o enguiscar ad algú.