ara
(Del llatí hac hora, en esta hora o moment.)
- adv. En este moment o temps present: Ara estàs consultant el diccionari.
- conj. Ara be o simplement ara, equival a a pesar d’açò o pero: Anava a regalar-te este llibre; ara be, si ya el tens, te’n regalaré un atre.
- Ara mateixa o ara mateix, en un moment, en un temps molt pròxim: Ara mateixa acabe de treballar. ¿Voleu café? Ara mateixa vos el faç.
- Ara mateixa, loc. Ara comparança, per eixemple, posem per cas: He de comprar-me un paraigües perque, ara mateixa, hui he exit al carrer, plovia i yo sense paraigües.
- Ara comparança, se diu per a introduir una comparació.
- Ara..., ara..., denota alternança de diferents accions: Ara plora, ara riu. Ara entra, ara ix.
- Ara i adés, a sovint, en freqüència.
- Ara per ara, pel moment, en les circumstàncies actuals: Ara per ara no em fa falta cap de medicament.
- A hores d’ara, en este precís moment: A hores d’ara està celebrant-se una festa en lo carrer.
- Ara i ací, en este precís moment i lloc: Ara i ací et jure que no t’enganyaré.
- Com ara, equival a per eixemple: Hi han persones molt velles en el poble, com ara ton pare o el meu.
- D’ara en avant, loc. Des del moment present cap a un futur: D’ara en avant parla en ton pare d’estos assunts.