relleu, -us
(Derivat posverbal de rellevar.)
- s. m. Part d’un cos que sobreïx de les atres.
- Geol. Conjunt d’accidents geogràfics, com ara un puig, una montanya, una plana, un delta o un tossal, que modelen la superfície de la Terra.
- Figura o ornament que sobreïx o destaca d’entre unes atres en una superfície com un teixit, una escultura...
- Alt relleu, quan les figures sobreïxen més de la mitat del seu grossor.
- Mig relleu, quan les figures sobreïxen la mitat del seu grossor.
- Baix relleu, quan les figures sobreïxen manco de la mitat del seu grossor.
- Fals relleu, sensació de relleu o volum en una obra pictòrica.
- Acte i efecte de rellevar, de lliurar ad algú d’alguna faena, deure...
- La persona o cosa que relleva a una atra, que la substituïx en l’eixercici de les seues funcions.
- Reserva, acte de deixar com a sobrant.
- Canvi de guàrdia.
- Prova atlètica en la que el recorregut se dividix en fraccions i cada corredor corre una fracció.
- L’atleta o corredor que corre cada fracció, relleviste.
- El testic que un corredor dona al que ha de córrer la fracció següent.