nova, -ves
nova, -ves
(Del llatí nŏva, f. de nŏvus, nou.)
- s. f. Notícia d’una cosa ocorreguda de fa poc i desconeguda d’aquell a qui es comunica. Sol utilisar-se en plural.
- Demanar noves, demanar notícies.
- Estar en noves, ant. loc. Entretindre’s conversant.
- Posar en noves, ant. loc. Posar en conversació.
- Portar noves, dur notícies d’una persona a una atra, d’un lloc a un atre.
- Prendre les noves, ant. loc. Posar-se a parlar.
- Noves rimades, Mètr. Relat rimat compost de versos parellats (a,a/b,b/c,c...) en igual número de sílabes, la cantitat de versos no està determinada prèviament i depén de l’autor; els versos solen ser de huit sílabes, pero també hi han de sèt i de quatre.
nou, -ova, -us, -oves
(Del llatí novus.)
- adj. m. Produït o ocorregut recentment, que acaba d’aparéixer, que apareix per primera volta.
- ¿Qué hi ha de nou?, loc. Se diu per a preguntar si ha ocorregut alguna cosa recentment.
- No hi ha res de nou, loc. Se diu per a senyalar que no han variat les coses recentment.
- De nou, loc. Novament, una atra volta.
- Vindre de nou, loc. Causar estranyea, tindre notícia d’un fet no conegut.
- Brot que ix a un arbre una volta podat, renou.
- Nou de trinqui, loc. Que no ha segut utilisat, en estat perfecte.
- Que porta molt poc de temps en un lloc, en un càrrec, en una professió, etc.
- Posterior a un atre que ve a substituir o al qual ve a afegir-se.
- De bell nou, loc. ant. Novament, una atra volta.
- Noves coincidix en:
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.