rebre
Flexió verbal »(Del llatí recĭpĕre, mat. sign.)
- v. tr. Prendre lo que nos donen o envien: Rebreu les meues cartes d’ací uns dies; recebir.
- Ser objecte d’una activitat, distinció, ofensa...: Rebre un homenage.
- Acceptar qualsevol cosa que es dona o concedix: He rebut una casa de l’herència de mon pare.
- Rebre el dol, acollir el familiar del difunt les manifestacions de condol dels qui assistixen a l’enterro o funeral.
- Ser el destí d’una cosa que va o ve: La pica rep l’aigua de l’aixeta.
- Admetre a una atra persona be o malament en la seua companyia, en sa casa, en un lloc...: No li agrada rebre visites quan treballa.
- Eixir al camí o a l’encontre d’algú que aplega per a saludar-lo, donar-li la benvenguda...
- Deixar entrar ad algú en la casa pròpia.
- Ser objecte d’una acció o d’un fet que causa dolor, dany, ofensa, molèstia: Ha rebut un tir.
- Ser objecte de colps, trompades, bastonades, pals, canyades...: Vas a rebre galtades.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma arcaica d’us exclusiu en la llengua escrita, les formes vives són recebir, forma clàssica també, o la forma castellanisada recibir.