pintar
Flexió verbal »(Del llatí vulg. *pinctum, mat. sign., derivat de *pinctare, en lloc del clàssic pictum.)
- v. tr. Cobrir en una capa de pintura una superfície.
- fig. Donar aspecte o descriure una cosa de certa manera: Pinta a son pare com un mal pare i no ho és.
- Per extensió. Dibuixar o representar en una superfície, com ara el paper o el llenç, figures encara que no s’utilisen colors.
- fig. Descriure o representar per mig de paraules.
- fig. Fingir lo que no és.
- intr. Escomençar a prendre color i madurar un fruit: El raïm escomença a pintar pero encara està vert.
- Deixar-se vore el sol, la claror del dia; escomençar a fer-se de dia: El sol ya pinta.
- fig. Manifestar-se, mostrar-se, presentar-se o tindre bo o mal aspecte una cosa: La cosa no pinta massa be.
- No és tan fer el lleó com el pinten, loc. No és tant com diuen, creuen o pareix.
- No pintar res o no pintar fava, loc. No importar una persona, no tindre capacitat de decisió, no representar a ningú ni poder opinar, no tindre pes.