pinta, -tes
(Del llatí pectĭne, mat. sign.)
- Peça de metal, de carei, d’ivori, etc., pareguda a la pinta de pentinar pero un poc arquejada que s’utilisa per a subjectar i adornar els cabells de les dònes.
- Ferramenta que usen els forners per a adornar el pa fent-li ralles, estries o senyals.
- En la roda d’un molí de vent, cada una de les seues dents.
- En la sénia, cada u dels barrots que rodegen la roda dels alcadufs.
- Espècie de flauta rústica composta de canonets de canya que fan sonar algunes persones que van oferint els seus servicis de manera ambulant, com esmoladors, capadors de porcs...
- Pintes de pastor, planta umbelífera de l’espècie Scandix pecten-Veneris, que pot aplegar a 30 centímetros d’altària, de tronc fort i pubescent en ramificacions; les fulles són diferents les superiors de les inferiors i el seu fruit és oblonc. Se cria en els cultius i florix, segons les zones, de maig a juliol.