magrana, -nes
(Del llatí *mala grana, var. llatina de malum granatum, mat. sign.)
- s. f. Fruit del magraner, de corfa groga rogenca i dura i en moltes llavors en el seu interior.
- Magrana de gra blanc, la de gra gros i molt dolça.
- Magrana agra, la chicoteta, de pell roja i gust molt agre.
- Magrana borda, la blanca i roïna.
- Magrana preciosa, la gran, rogenca i agra.
- Magrana tendral, la grosseta, de color blanc, en poquets pinyols i molt sucosa.
- Magrana pinyolenca o pinyoluda o del pinyol, la que té més pinyols que molla.
- ant. Granada d’artilleria.
- En la representació del Misteri d’Elig, esfera blava franjada d’or, que es nomena la magrana, la qual baixa de la volta del temple fins a posar-se a l’alçada del cadafal o llit de la Mare de Deu; llavors l’esfera s’obri i ix un chiquet vestit d’àngel que anuncia a la Mare de Deu la seua pròxima mort i assunció.
- Ball de la Magrana, en el qual els balladors van trenant cintes al rededor d’un pal, i en la part alta d’este hi ha una figura pareguda a una magrana que en un cert moment de la dansa s’obri en diverses parts i ix la figureta d’un àngel o una representació del Santíssim, i llavors tots el balladors s’agenollen. La magrana es torna a tancar i la dansa continua.
- Obrir-se una cosa com una magrana, loc. Clavillar-se, esclafir una cosa com ho solen fer les magranes.
- Magrana de pa, pa beneït consumit pels membres d’algunes confraries.
observacions/documentació: La variant mangrana és una forma antiga i molt estesa, acceptable en registres formals.