entretindre
Flexió verbal »(Del llatí intratenere, retindre, conservar durant un temps.)
- v. tr. Fer que el temps passe realisant una acció o treball: La televisió entreté als chiquets. El punt de gancho entreté a ma mare per les vesprades.
- refl. Mantindre’s ocupat en una cosa que nos fa passar el temps: Mentres espere l’avió m’entretinc llegint un poc.
- Perdre el temps o fer perdre el temps: Vine corrent i no t’entretingues: No m’entretingues que tinc que acabar la faena.
- Ocupar a una persona no deixant que realise lo que té que fer: Si entretens a ton germà en les teues coses no acabarà mai el seu treball.
- refl. Desatendre les ocupacions pròpies fent-ne unes atres que no cal fer.
- Ralentisar o frenar un assunt.
- fig. Distraure, fer més soportable: Entretin la fam menjant-te una rosquilleta.
- Divertir.
- refl. Divertir-se.