alforja, -rges
(De l’àrap al-jurya, la taleca o la coixinera.)
- s. f. Cada una de les dos bosses o el conjunt de les dos que servixen per a transportar coses; són com un sac allargat, obert pel mig i tancat pels extrems, de manera que forma dos bosses unides pero independents que es poden dur al muscle de les persones, de manera que una bossa cau davant i l’atra darrere, o al llom dels animals, de manera que cau una bossa a cada costat. Se poden fer de diversos materials com lona, espart, cànem, etc. Sol utilisar-se en plural alforges.
- Alforja de pell, alforja de cuiro que porten les persones en els viages.
- Dur sempre l’alforja al coll, loc. Viure o estar sempre prevengut.
- Fer-se una alforja, loc. No preocupar-se de res, no fer cas ad algú.
- Per ad eixe viage no calen alforges, loc. Se diu quan un treball o acció és inútil.
- Preparar ad algú l’alforja, loc. Preparar-li ad algú lo que va a necessitar per a un viage o figuradament preparar-li a un malalt la mortalla.
- Tindre prevenguda l’alforja, loc. Tindre diners guardats o aforrats.
- Flare d’alforja, llec que mendica o capta de casa en casa.