Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Flare
flare, -es
(Del llatí fratre, germà.)
  1. s. m. ant. Germà.
  2. Membre d’algunes órdens religioses.
  3. ant. Expressió usada com a tractament davant del nom propi i que en l’actualitat se substituïx per l’apòcop fra.
  4. Endoblegadura que es fa en algunes peces de roba en posar-se-les ràpidament.
  5. local. Espècie de coveta que es fa en la paret de la llar i per extensió la pròpia llar.
  6. local. Campana de la llar.
  7. local. Llar de fòc. V. flaret.
  8. Gotes de semen que en desprendre’s produïxen una taca.
  9. Planta parasitària en flors d’olor desagradable que pertany a la família de les orobancàcees.
  10. Una de les dos peces còrnees que formen la boca o bec (popularment l’ull) de la sépia i dins de la qual s’encaixa l’atra que es nomena monja: Lleva-li el flare i la monja a la sépia quan la neteges.
  11. Pareix que li haja fet la boca un flare, loc. Dit d’aquell que té molta facilitat per a demanar.
  12. Fer-li el flare el chicot a la chicota, loc. local. Se diu del fet de trencar una relació sentimental i l’embrutament posterior de pintura de la porta de casa de la chicota.
  13. El flare, dialect. i coloq. El número xixantasset (67) en rifes, sortejos, loteries i jocs.
observacions/documentació: "... puix naixent-li un fill li foreu compare / quant lo batejà son tio lo flare”. Jaume Febrer. Trobes de mosen Jaume Febrer. 1701. “Ya te pots aparellar, / que ni la boca de un flare / a ta muller igualarà”. Anònim. Coloqui nou de les festechans. 1848. "Un tal Flaret, que de tal no tenia mes qu’el sobrenom”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891.
ref. Per un flare no es pert el convent. Guarda’t d’aire de forat, de caldo recalfat i de flare desflarat. Predica, flare roig, que no t’oigc. Lo que no farà un flare no ho farà el diable. Amor de monja o pet de flare, tot és aire. Lo flare que fon soldat, ix més acertat. Deu em lliure de cavaller de dia i flare de nit. Debades, ni els flares peguen cabotades. Qui de canyes fa flautes i de flares fa cabal, un barret i a l’hospital. Qui fia de flares i llaura en burrets, al cap de l’any collita de pets.
Imàgens
Buscar Flare en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.