plancha, -ches
- s. f. Làmina de metal o qualsevol atra matèria dura.
- Instrument compost per una peça molt llisa per baix, generalment triangular, que es calfa i en una ansa en la part superior, que s’usa principalment per a planchar o allisar la roba.
- Placa o superfície de ferro que es calfa i sobre la que es torren aliments.
- A la plancha, se diu dels aliments cuinats sobre la plancha.
- Tauló o conjunt de taulons que es posen del moll a la borda d’una embarcació i que s’usen per a passar les persones que pugen o baixen del barco.
- Làmina que s’usa com a matriu en imprenta.
- Post.
- Erro que algú comet o diu i el deixa en evidència davant dels atres.
- Plancha de vent, post que es penja a un costat d’un barco i sobre la que treballen les persones encarregades de la seua conservació, de pintar-lo, netejar-lo, etc.
- Plancha d’aigua, post sostenguda per bigues i caixons i que s’ampra quan els calafats o els mestres d’aixa han de reparar un barco sense traure’l de l’aigua.
- Postura horisontal del cos aguantant-se només en les dos mans agarrades a un soport.
- Manera de tirar-se o caure en terra o en l’aigua en el cos tot estirat i horisontal en terra o a la superfície de l’aigua.