banyar
Flexió verbal »(Del llatí balneare, mat. sign.)
- v. tr. Mullar, impregnar una cosa en un líquit o tirar un líquit sobre alguna cosa: Ha plogut i s’ha banyat la roba. No et banyes els peus que et refredaràs.
- Ficar dins d’un líquit el cos d’una persona o animal per a llavar-lo, llavar: He banyat al chiquet en aigua calenta.
- refl. Prendre el bany.
- Dit de la mar, rius, llacs, etc., tocar l’aigua les costes o vores: El Túria banya la ciutat de Valéncia. Grècia és un país banyat per la Mediterrànea.
- Cobrir una cosa en una capa d’una substància, generalment en estat líquit, per immersió o aplicant-li-la: El bescuit se servix banyat de chocolate.
- Expondre una cosa a l’acció d’un agent com el sol, l’arena, el fanc, etc.
- refl. i coloq. Arriscar-se a fer o dir alguna cosa.
- Banyar-li l’aigua davant ad algú, loc. V. ballar (ballar-li l’aigua davant ad algú).
- Banyar-li a u l’ull, loc. Guanyar-se’l, fer d’ell lo que u vol.