atenció, -ons
(Del llatí attentĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acció d’atendre: Hi ha alumne que no presta atenció en classe. Escolta i mira en atenció les explicacions.
- Veu que indica que s’ha de tindre conte en alguna cosa: Atenció al creuar el carrer que passen coches. Atenció en les serps.
- Mil. Veu en la que s’advertix als soldats que es va a donar una orde, a iniciar un eixercici...
- Manifestació de respecte, simpatia o cortesia: El meu veí sempre ha tengut en mi moltes atencions.
- Cridar l’atenció, loc. Despertar interés o curiositat i també cridar a l’orde, bonegar, funyar ad algú per haver fet alguna cosa que està prohibida o no és correcta: Va de roig perque li agrada cridar l’atenció. No agarres flors del jardí públic que el guarda et va a cridar l’atenció.
- En atenció a, loc. Atenent lo que es demana, tenint en conte o present tal cosa.
- A l’atenció de, loc. Dirigit a: A l’atenció del Sr. Secretari.