Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: artículs
artícul, -ls
(Del llatí articŭlus, mat. sign.)
    1. s. m. Escrit publicat en un periòdic o revista i que expon una idea, teoria o opinió: Hui el diari publica artículs d’opinió. He publicat un artícul sobre l’arcaisme.
    2. Cada una de les disposicions numerades d’un estatut, tractat, llei...: L’artícul sèptim de l’Estatut d’Autonomia parla de l’oficialitat del valencià.
    3. Cada una de les entrades o divisions d’un diccionari que encapçala una paraula: L’artícul de la paraula aigua és molt extens.
  2. Mercaderia en la qual se comercia: La botiga té nous artículs a la venda.
    1. Dret. Qüestió incidental d’un juí.
    2. Dret. Qualsevol de les proves o preguntes de l’interrogatori d’un juí.
  4. Rel. Artícul de fe, veritat que s’ha de creure com a revelada per Deu.
    1. Gram. Part de l’oració o categoria lèxica que actualisa un substantiu, en el qual ha de concordar en gènero i número.
    2. Gram. Nom d’esta categoria.
    3. Gram. Artícul determinat o definit, el que en valencià i unes atres llengües s’aplica al nom per a indicar que este expressa una cosa determinada. En valencià té les formes el/lo/l’, la/l’, els/los, les.
    4. Gram. Artícul indefinit, indeterminat o genèric, el que en valencià i unes atres llengües s’aplica al nom per a indicar que este expressa una cosa indeterminada. En valencià té les formes u/un, una, uns, unes.
    5. Gram. Artícul neutre, té una funció abstractiva generalisadora. En valencià té la forma lo: Açò és lo meu. Lo que havem dit és veritat.
  6. Gram. Artícul salat, formes característiques de l’artícul en balear i en el parlar valencià de la Vall de Gallinera. En este subdialecte valencià té les fomes as/es/s’, es (plural), sa/s’, ses.
  7. Artícul de la mort, últim moment de la vida.
Buscar artículs en: