autonomia, -ies
(Del llatí autonomĭa, i este del grec αὐτονομία, mat. sign.)
- s. f. Dret a governar-se per les pròpies lleis sense aplegar a tindre una independència total: Les nacionalitats peninsulars tenen dret a l’autonomia.
- Autonomia administrativa, facultat que tenen els municipis, províncies, regions... de poder regir algunes qüestions peculiars en lleis i òrguens de govern propi: Els ajuntaments tenen autonomia administrativa.
- Temps o espai màxim que pot estar un vehícul o màquina en funcionament sense haver de prendre més combustible o energia.