província, -ies
(Del llatí provĭncĭa, mat. sign.)
- s. f. En la Roma antiga, territori conquistat fòra de la península italiana, subjecte a les lleis romanes i administrat per un governador.
- En l’Edat Mija, territori, país en general.
- En l’Edat Moderna, porció extensa de territori d’un Estat, administrada per un delegat del govern de dit Estat.
- Gran porció de territori subjecta a l’autoritat eclesiàstica superior i que agrupa algunes diòcesis veïnes o diverses cases religioses d’una mateixa orde.