anguila, -les
(Del llatí anguīlla, mat. sign.)
- s. f. Peixteleòsteu, fisòstom (Anguilla anguilla), sense aletes abdominals, pot aplegar a medir 60 centímetros o més, de cos cilíndric i allargat com el d’una serp, de carn comestible. Viu en rius, llacs i albuferes, pero per a reproduir-se es dirigix a la mar, concretament a l’Oceà Atlàntic. Hi han diverses espècies.
- Anguila pasturenca o fartona, (Anguilla acutirostris), és negra entreverada en ralles rogenques o groguenques, la pancha és de color més clar, viu en séquies i albuferes, és comestible i la seua carn és considerada bona.
- Anguila maresa o de la mar, (Anguilla mediorostris), té la pancha blanquinosa i l’esquena blavosa, viu en la mar o prop de les goles de les albuferes, és comestible i la seua carn és considerada molt bona.
- Anguila martina, (Anguilla labirostris).
- Anguila catarrogina, (Anguilla brevirostris), nom donat a esta classe d’anguila que es peixca en les aigües de l’Albufera prop de Catarroja.
- Anguila elèctrica, (Electrophorus electricus), peix paregut a una anguila de grans dimensions, de l’orde dels cipriniformes.
- Dolç típic valencià de Nadal. Se tracta de massa de massapà farcida de cabell d’àngel, rovell confitat, moniato o fruita confitada en forma d’anguila, serp o dragó i molt decorada en sucre per damunt.
- Prim com una anguila o ser una anguila, ser o estar molt prim.
- Ser (esvarós) com una anguila, ser difícil d’agarrar o subjectar.