cova, -ves
(Del llatí cŏva, var. de cava, buida.)
- s. f. Cavitat subterrànea de dimensions considerables, natural o construïda artificialment.
- Vivenda construïda en l’interior de terra arenisca a on viu o vivia una família, encara es poden trobar en certes poblacions valencianes, principalment Paterna, Benimàmet, Crevillent, Cullera, Elig, Alacant, Monòver o Novelda.
- Cova de lladres, cova a on habiten bandits o lladres; cau o amagatall de lladres.
- Cova de moros, nom comú que reben certes coves construïdes artificialment i uns atres alçaments prehistòrics de naturalea funerària.
- La cova dels nou germans, cova que segons la gent vulgar, era allojament de bandits. fig. Edificació antiga i bruta.
- Cambres subterrànees que formen la part més baixa d’un edifici.
- Per ext. Qualsevol cavitat no massa fonda, com ara la llar.
- En un Belem o naiximent, el lloc a on està el Jesuset.
- El pa fa cova, se diu del pa de dacsa que no està ben cuit, i forma un buit entre la molla i la corfa.
- ant. Òrguens sexuals externs de la dòna.
- Ser fosc com una cova, loc. Se diu d’una habitació, una estància, un lloc o un parage molt fosc.