más
conj.
Castellà
más
adv.
- més.
- a lo ~, tot lo més / a tot allargar.
- a ~ no poder, a més no poder.
- a ~ tardar, a molt tardar.
- como el que ~, com el qui més / com ningú.
- cuanto ~... más o menos..., quant més... més o manco (o menys)....
- cuanto ~ mejor, quant més sucre més dolç.
- de lo ~..., de lo més....
- de ~, de més.
- es ~, és més / encara més.
- lo ~ mínimo, gens ni miqueta.
- lo ~ tarde, a tot tardar.
- ~ aún, encara més.
- ~ bien, més pronte / més aïna (o aïnes) / més be.
- ~ da una piedra, val més això que una punyada a l’ull.
- ~ de la cuenta, més del conte / més que manco (menys).
- ~ de lo que..., més de lo que... / més que no....
- ~ lobos, no serà tant.
- ~ o menos, més o manco / més o menys / si fa no fa / dalt o baix.
- ~ que..., més que... (sino).
- ~ que, més que / encara que (aunque).
- ~ que nada, més que res / sobretot.
- ~ que nunca, més que mai.
- ~ tarde o ~ temprano, tart o pronte / més tart o més pronte.
- ~ y ~, més i més.
- por ~ que, per més que.
- mientras más, quant més.
- ni ~ ni menos, ni més ni manco (o menys) / exactament.
- no estar de ~, no sobra / no estar de més.
- no hacer ~ que, no fer més que.
- quien ~ quien menos, qui més qui manco (o menys).
- ser el no va más, ser lo màxim.
- sin ~, sense més ni més / sense solta ni volta.
- tanto ~ cuanto que..., més encara perque....
- tanto ~ si..., més encara si....
- todo lo ~, tot lo més / a molt allargar / pel cap alt.
- tener sus ~ y sus menos, tindre els seus pros i els seus contres.
- y lo que es ~, i encara més.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: mas.