siseta, -tes
- s. f. Au aquàtica Calidris alpina. Medix entre 17 i 21 centímetros de llargària, el bec és negre llaugerament encorbat cap avall, les potes primes i negres. El plomage quan és adulta en época de cria presenta un ventre cridaner de color negre i en hivern és grisenc pel llom i blanc pel ventre.
- Siseta becuda, au limícola de l’espècie Calidris ferruginea. Medix entre 19 i 21 centímetros de llargària, és un poc més gran que la Caladris alpina, en coll i cames més llargues. En época de cria el plomage en el llom és gris fosc i el ventre de color roig rovell, d’ací el seu nom científic; en hivern el plomage és més pàlit i el ventre blanc.
- Siseta blanca, au aquàtica Actitis hypoleucos. Medix uns 18 o 20 centímetros de llargària. Té el llom grisenc terrós en el ventre blanc, cames curtes i peus groguencs, les garres en la punta negra. En hivern el plomage no té un color tan intens.
- Siseta de tres dits, au aquàtica camalluda de l’espècie Calidris alba. Medix de 18 a 21 centímetros de llargària i és més robusta que la siseta Calidris alpina. El seu plomage té unes ralles característiques de color blanc en les ales en una vora negra. Bec negre i fort. El plomage en hivern és molt clar.
- Siseta fosca, au aquàtica de l’espècie Calidris maritima. Medix uns 21 centímetros de llargària. Té les cames curtes i grogues, el bec és fi i fosc de base groga. El seu plomage és fosc en la part superior i en un llauger to blanquinós en el ventre, el pit tacat de gris i els ulls negres.
- Siseta gran, au aquàtica limícola robusta de l’espècie Calidris canutus. Medix entre 23 i 26 centímetros de llargària, en cames curtes, en el bec recte i més be curt. Té una franja blanca en les ales que es veu quan vola. El plomage del ventre és de color rovell; en estiu el plomage és una barreja de castany, blanc i negre, pero en hivern és grís clar. S’alimenta de crustàceus en marenys i albuferes.
- Siseta roja, local. Possiblemet l’espècie Calidris ferruginea.