pou, -us
(Del llatí pŭtĕu, mat. sign.)
- s. m. Perforació que es fa en gran fondària en la terra per a trobar una vena d’aigua.
- Pou artesià, aquell pel que ix en molta pressió l’aigua subterrànea d’un depòsit natural.
- Pou de la sénia, aquell pou o cavitat que conté aigua i que s’extrau per mig d’alcadufs.
- Pou de torn, aquell pou del que s’extrau l’aigua per mig d’una sénia horisontal accionada per un animal enganchat ad ella i que gira al seu entorn.
- Pou senial, aquell que té la boca quadrilonga i no redona.
- Per extensió, qualsevol perforació practicada en terra encara que no siga per a trobar i extraure aigua.
- Pou cego, excavació practicada per a depositar en ella les aigües residuals d’aquells edificis que no tenen conexió en l’aigüeral.
- Pou de mina, excavació practicada en la terra per a entrar o eixir d’una mina.
- Pou de petròleu, perforació practicada en la terra o enmig de la mar per a trobar i extraure petròleu.
- Pou de sabiduria, persona sàbia o molt sabuda.
- Ser un pou sense fondo, loc. Se diu de lo que costa molts diners o consumix alguna cosa en excés.
- El pou, dialect. i coloq. El número setanta (70) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de l’albercoc.
observacions/documentació: Dialectalment existix la forma pou en o oberta.