llevar
Flexió verbal »(Del llatí levare, mat. sign.)
- v. tr. ant. Alçar.
- refl. ant. Alçar-se.
- Rel. Llevar Deu, alçar a Deu, alçar l’hòstia consagrada en la missa.
- refl. Despertar-se els cucs de seda de la seua dormida periòdica.
- ant. Sublevar, rebelar.
- ant. Redactar un document que dona fe d’alguna cosa.
- Llevar la taula, V. Alçar taula.
- tr. Imputar, atribuir falsament.
- Apartar, traure fòra del lloc a on estava alguna cosa: Lleva del calaix els menuts i deixa els billets.
- Separar una cosa d’una atra en la que estava adherida, barrejada, unida, fosa...
- Desposseir, agarrar-li ad algú lo que tenia, privar-lo d’una cosa: El lladre li llevà tots els diners.
- Llevar-se la roba, despullar-se, quedar-se nuet.
- Llevar d’aixa, desbastar en l’aixa una fusta.
- Suprimir, fer desaparéixer alguna cosa.
- Llevar el fumar, el beure, el dolç...: prohibir estes coses.
- tr. local. Portar, dur.
- Llevar de carrera, loc. ant. juríd. Solucionar, dirimir.
- Llevar-se l’espart de l’ala, loc. Llevar-se algú la faena de damunt o escapar-se d’alguna atra cosa excusant-se o posant impediments o parapeus; la locució recorda a les aus que han caigut en la parança de l’espart enviscat i s’escapen llevant-se’l de les ales.