encara
(Provablement del llatí ad hanc horam, a esta hora.)
- adv. Indica que una cosa, un fet o situació seguix existint, efectuant-se quan ya podia haver acabat: Encara eres jove. Són les dos del matí i encara dura la festa.
- Acompanyat de negació, indica que una cosa, un fet o situació no ha tengut ya lloc o no s’ha efectuat quan, tart o pronte, haurà de fer-ho: ¿No has acabat eixe treball? —Encara no.
- En tot o ademés d’açò, això o allò: Posà arròs, costelletes de porc i encara una botifarra de ceba.
- Indica que una cosa seguix a pesar de que s’hauria pogut acabar, deixar de fer...: A pesar de tot lo que t’he dit, ¿encara tornes per ací?
- Encara que, conjunció concessiva que enuncia un impediment, pero que no impedix el compliment de l’acció expressada pel verp principal: Encara que no t’ho agraïxquen, ajuda als teus fills.
- Encara com, loc. Indica consol perque no succeïx o ha succeït una cosa roïna o perque ha succeït una cosa que evita un dany: No ha pedregat, encara com. Encara com has vengut tu i m’has pogut ajudar.