clossa, -sses
(Del germ. krukkia, mat. sign.)
- s. f. Bastó utilisat pels coixos per a ajudar-los a caminar i que té en el seu extrem un travesser sobre el qual recolza l’aixella i deixa caure parcialment el seu pes; també pot ser un bastó, l’extrem superior del qual s’adapta al colze i que a la mitat du un agarrador.
- Cada u dels dos pals alts que a una determinada altura tenen una fusta eixint per a posar en ella el peu i poder caminar sense tocar terra.
- Bastó acabat en una forqueta que servix per a descansar sobre ella les barres horisontals que porten una anda.
- ant. Bàcul.
- fig. Paraula o expressió que algú repetix a sovint per a guanyar temps mentres elabora mentalment l’enunciat que vol expressar, omplint aixina els silencis i assegurant-se de que es manté obert el canal de comunicació, i que es considera un vici d’elocució: Me posava nerviós que el conferenciant no parara d’amollar “puix..., puix...” i unes atres closses.