anda
- prep. cast. vulg. i dialect. V. fins.
anda, -des
(Del llatí amĭtes, plr. de ames, anganelles.)
- s. f. Post que es subjecta per dos barres horisontals que servixen per a dur-la dos persones o més i que hui servix per a transportar generalment imàgens sagrades. Antigament era una espècie de llitera per a persones i podia anar coberta.
- ant. i fig. Soport o sosteniment.
- Portar en anda ad algú, loc. Tractar-lo molt be, tindre-li adoració.
observacions/documentació: Sol usar-se en plural.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: desconvingut.