robar
Flexió verbal »(Del germànic raubon, mat. sign.)
- v. tr. Llevar-li ad algú lo que és seu per la força o en engany.
- En complement directe indicador del lloc d’a on se lleven les coses d’un atre: Robar camins. Robar les botigues. Robar la costa.
- Fer-se en una idea que és d’un atre i fer-la passar com a pròpia.
- Cobrar més de lo convenient o donar manco de lo que pertoca al vendre una cosa.
- fig. Privar ad algú d’una cosa immaterial: El treball li robà la joventut i ara no té treball i és vell.
- Robar el temps ad algú, fer-li perdre el temps.
- Robar hores a la sòn, la faena, la família, el descans, etc., privar d’aquelles hores a la sòn, a la família, al treball, al descans...
- Robar el cor tindre enamorada a una persona.
- En els jocs de cartes, agarrar cartes del montó de les que no s’han repartides; igualment se diu en el joc del dòmino quan s’agarren fiches de les que han quedat per repartir.
- A mon pare han robat, loc. S’exclama quan nos trobem o es presenta una persona que no s’esperava.