ombra, -res
(Del llatí ŭmbra, mat. sign.)
- s. f. Obscuritat, absència o falta de claror.
- Obscuritat relativa causada per l’intercepció dels raigs de llum, especialment l’image obscura proyectada en una superfície per un cos opac situat entre els raigs de llum i la dita superfície.
- En pintura, color obscur en que es representa la falta de llum o foscor, per a conseguir un efecte visual de volum o perspectiva.
- Ombres chinenques, espectàcul que consistix en proyectar siluetes fetes en les mans sobre una paret o un teló blanc.
- fig. Acció protectora, protecció.
- Estar a l’ombra, loc. Estar en la presó.
- Posar a l’ombra, loc. Ficar en la presó.
- Seguir ad algú com si fora la seua ombra, loc. Seguir-lo per tots els llocs, sense deixar-lo.
- Treballar a l’ombra, loc. Obrar de modo ocult o secret.
- Fer ombra ad algú, loc. Enfosquir els seus mèrits, el seu talent, etc., en els propis.